Llaurí


Localització_de_Llaurí_respecte_de_la_Ribera_BaixaLocalització_de_Llaurí_respecte_del_País_ValenciàLlaurí
és un municipi de la Ribera Baixa a la Comunitat Valenciana. Està situat al peu de la Serra de Corbera.

Des València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la N-332 per enllaçar amb la CV-510.

 

EL TERME

El terme municipal de Llaurí limita amb les següents localitats: Alzira, Corbera, Cullera, Favara, Fortaleny i Sueca.

La part més septentrional està sobre un pla de sediments quaternaris recents, coberts per camps d'arròs. El sector meridional, sobre el qual es troba el nucli de població, participa de la plana i de la muntanya.

Des de dalt del Cavall Bernat (584 m.), situat a l'extrem nord del terme municipal de Llaurí, fins a la séquia, a l'extrem nord, se succeeixen el juràssic, el cretaci i el quaternari. Dominen els materials calcaris i el sòl és pedregós, excepte en les seues parts més baixes.

A la muntanya neixen les fonts de Sansofí, de la Penya i del Gripau. De sud a nord discorren els barrancs de la Corbella, la Penya i Umer, que s'uneixen per formar el de Cambrils.

HISTÒRIA

Les restes més antigues corresponen a l'època romana. Hi ha notícies que a la partida de Safarejot van aparèixer fa ja molts anys ceràmiques i altres materials que van ser destruïts en realitzar una plantació de tarongers. Altres restes semblants s'han recollit a la zona de Sansofí.

L'origen de la població és d'època islàmica. Primitivament va rebre els noms de Llauria, Laurin i Aurín. Després de la conquesta de Jaume I, les terres que actualment abasta el terme de Llaurí van ser incloses sota la jurisdicció de la Vila i Honor de Corbera. El 4 de novembre de 1437 Alfons el Magnànim va segregar els districtes de tres alqueries morisques, Llaurí, Benihomer i Beniboquer i les va vendre a Jaume de Romaní. En 1535 es va erigir en rectoria de moriscos. Després de l'expulsió dels moriscos, el rei va donar les terres a Lluís de Vic, qui les va repoblar amb noves gents, va rebre el títol de baró de Llaurí i la seua família va entroncar més tard amb les baronies de Vallvert, Càrcer, Terrateig, Beniomer, Almiserà i Alcalalí.

Quan es produí l'expulsió dels moriscos (1609) van quedar completament abandonats diversos caserius identificats en l'actual terme de Llaurí (les alqueries de Matada, Benihomer i Beniboquer). Després de la repoblació amb cristians vells, Llaurí arribar a la xifra de 18 cases en 1646 (menys de 100 persones). Segle i mig més tard (1794) havia pujat, segons Cavanilles, 83 cases i 400 habitants. Al segle XIX duplicar el nombre d'habitants (963 el 1897 i 959 el 1900).